|
Descripció:
Aquesta excursió al Pedró de Tubau o Cap de Mordolar, a cavall de les comarques del Berguedà i el Ripollès, ens acostarà a un territori on s’hi barregen, de manera harmoniosa, espectaculars cingleres i bucòlics prats de pastura. A les obagues més elevades, les fagedes s’alternen amb boscos de pi roig i ens ofereixen, cada tardor, un meravellós joc de colors.
Començarem el recorregut al coll de Merolla i passarem per la masia de la Palomera. Un cop allà, fugint de qualssevol pista, ens endinsarem al bosc per gaudir d’una bonica pujada fins a la carena dels rasos de Tubau. Malgrat el fort pendent en algun tram, aquesta és, probablement, la part més bonica de tota la caminada.
Havent aconseguit la carena, la resseguirem primer cap a ponent fins al cim, des d’on hi ha una panoràmica extensa, i després cap a llevant, fins al coll de Faig General. Continuarem per un camí ramader, perdent alçada, en direcció a Gombrèn, passant per Sant Martí de Puigbò i el Cortal.
Gombrèn, punt final de la caminada, és una vila que havia estat emmurallada i conserva un grapat de llegendes i tradicions. A l’abric del castell de Mataplana, proper al santuari de Montgrony, va composar les seves cançons el trobador Hug de Mataplana. El municipi també és l’escenari per on transcorre la llegenda del maleït comte Arnau, anomenat també el mal senyor, el qual va viure al mateix castell.
La llegenda explica que Arnau, tot i ser casat amb Elvira, es va enamorar d’una jove i bonica monja del monestir de Sant Joan de les Abadesses, anomenada Adelaisa. Una nit de tempesta, boig d’amor per ella, es va enfilar damunt del seu cavall negre i va cavalcar fins al monestir, disposat a raptar-la. Una monja esporuguida li va comunicar que Adelaisa havia mort aquella mateixa tarda, però Arnau, que era desmesurat i violent com pocs, la volia fins i tot morta i la va carregar al seu cavall. Llavors el comte va marxar al galop, completament foll enmig la foscor i va estimbar el cos de la dona en un cingle de Gombrèn. Des d’aleshores va ser condemnat durant tota l’eternitat, a cavalcar com una ànima en pena, al damunt del seu cavall negre.
 Fageda i mas de la Palomera
Més informació a la web del CEP
|
