|
Descripció:
El camí ral Vilafranca del Penedès a Montblanc -Valls n'és una bifurcació- es tracta d'un camí molt antic. Hi ha nombroses evidències arqueològiques que proven que el camí existeix amb anterioritat a la fundació de les dues viles, la primera cap a mitjans del segle XII i reemplaçava l'antiga capitalitat del Castell d'Olèrdola al Penedès. Montblanc, poc més tard, en època de Ramon Berenguer IV, quedava situada estratègicament en la cruïlla de dos camins: el camí que des de Tarragona (conquerida pels cristians el 1116) pujava fins a Lleida ja des de l'època romana i el camí que, des de la recentment establerta Vilafranca, confluïa igualment cap a la Terra Ferma i que també fou utilitzat pels romans.
A la zona del Penedès, les restes de camí que encara perduren i la toponímia, ens fan pensar, amb força certesa, que hi havia dos itineraris que sortien de Vilafranca i coincidien a l'Hostal Nou, passat Sant Jaume dels Domenys. Un ramal transcorre, encara avui, pel peu de la muntanya, i l'altre puja des del camí ral de Tarragona, a l'altura de la Ràpita, fins que passat Sant Jaume dels Domenys es fonen ambdós a l'Hostal Nou.
Saber quin dels dos era més usat, en quina època i en quines circumstàncies, encara no està ben estudiat... Però per la documentació trobada, capbreus del segle XVII i XVIII de la zona de l'Hostal Nou, quan es refereixen al camí que passa pel peu de la muntanya l'anomenen camí ral vell1.
Fou molt concorregut en l'Edat Mitjana com la via que enllaçava els mercats de Vilafranca, Valls i Montblanc. Era pas de traginers, ramats, exèrcits i reis.
Comunicava els monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus, panteons reials dels reis de la Corona d'Aragó, amb la cort de Barcelona. En l'enterrament del rei Pere el Gran, que morí a Vilafranca, es diu que el seguici de la comitiva fúnebre, per aquest camí, fou tan nombrosa que quan el cap del dol es trobava a l'ermita de Santa cristina, els últims encara sortien de Vilafranca i tot el trajecte durà tres dies (segons la crònica de Ramon Muntaner de l'any 1328).
Malauradament, aquest camins històrics protegits per ordre reial, pels quals haurien de vetllar ajuntaments i consells comarcals, no estan passant pels seus millors moments. Amb la mecanització del camp, la lenta i progressiva desaparició dels ramats que hi transitaven i la construcció de grans infraestructures, aquests camins estan desapareixent ràpidament. A això cal afegir que molts pagesos, per ignorància o falta d'escrúpols, els llauren i se'ls fan seus, o bé hi llencen restes de poda dificultant-ne el pas. Darrerament, a l'Alt Camp un grup de treball els està netejant i senyalitzant2.
1 Treballant sobre el camí de Vilafranca a Montblanc, Casimir Pla, Isidre Pastor, Maribel Serra, Joan Anton Ventura i Miquel Vives.
2 Centre Excursionista del Penedès, XI caminada de resistència de rams: Vilafranca del Penedès – Valls, març 2013.
|
